Guia de viatge a París: 3 dies i un roadtrip

París és d’aquelles ciutats que tothom dóna per fetes. I potser per això no hi vaig anar fins que m’hi vaig llençar de la manera menys prevista: 3 dies a la ciutat, sí, però després de fer 2 dies de carretera des d’Espanya i amb 2 més per tornar, només amb el volant i el mapa per companyia. Viatjar sol té els seus contres (ningú et relleva al volant) i els seus pros (ningú discuteix ni la ruta ni la teva música). I la conclusió és clara: ho tornaria a fer. Així doncs, aquí tens aquesta guia de viatge a París amb la ruta exacta que vaig fer en cotxe, els racons que no et pots perdre i els dos llocs on vaig menjar sense arruïnar-me. Comencem!

1. El roadtrip des d’Espanya: 2 dies d’anada i 2 de tornada

Si vius a Espanya i continues fent-te aquella pregunta eterna de com arribar a París, et puc dir que la carretera és més senzilla del que sembla. Jo em vaig donar 2 dies per a l’anada, fent nit pel camí, i 2 més per a la tornada amb una parada semblant. No és una bogeria si t’aixeques d’hora: són hores d’autopista, esmorzars de carretera i una d’aquelles postes de sol a la via que ni tan sols comparteixes amb la càmera. Anar sol té aquest avantatge: pares quan vols, menges on et planten i ningú discuteix. I aquest inconvenient: no hi ha ningú amb qui compartir les riallades ni les errades de ruta al seient del copilot.

2. Dia 1: l’Orsay, el Pont Alexandre III i la història de França

La primera parada és de les que marquen el nivell de tot el viatge. El musée d’Orsay és una antiga estació de tren convertida en museu i, per a mi, la casa d’una de les millors col·leccions d’art que es pot veure a París: l’impressionisme viu aquí i, com no, Van Gogh. Les sales són enormes, plenes de llum i sense el caos d’altres museus de la ciutat.

Continues caminant i arribes al Pont Alexandre III, el pont més fotogènic de París, amb els seus fanals daurats i el Grand Palais al fons. És el pont de postal de cinema per excel·lència, i no li cal cap filtre. Si t’agrada la història, l’última parada del dia és el musée de l’Armée, amb la seva secció de Napoleó: les sales d’armes i la tomba de l’emperador sota la cúpula, un lloc que et fa sentir petit de debò.

3. Dia 2: la Torre Eiffel des de tots els angles

4. Dia 3, matí: de l’Arc de Triomf al Louvre

Avui toca l’avinguda més famosa del món. L’Arc de Triomf va ser, de tot el viatge, un dels meus favorits: s’aboca a la rotonda més caòtica de França i té unes vistes de la ciutat que no et donen ni els gratacels. D’allà baixes pels Campos Elisis, passant pel Grand Palais amb les seves teulades de vidre, fins a arribar als Jardins de les Tulleries, on val la pena parar, seure i veure passar la vida.

I al final dels jardins, el Museu del Louvre. Hora de confessar: és el museu més famós del món, però també el més caòtic, i molt difícil de visitar en un sol dia. Entre les cues, les sales sense fi i la munió apinyada contra la Gioconda, l’experiència pot frustrar més que no pas encantar. El meu consell: no intentis veure-ho tot; tria dues o tres coses que et moris de ganes de veure i gaudeix-les. A la llarga te’n quedarà més record que provant d’empassar-te el museu sencer.

5. Dia 3, tarda: del Panteó a Montmartre

Després toca el Palais Garnier, que va ser un altre dels meus preferits: or, llums d’aranya de cristall i una escala de conte de fades. No esperis un teatre més, perquè no n’és. I per tancar el dia, dues parades seguides: el Moulin Rouge, amb les seves pales vermelles brillant a la nit de Pigalle, i Montmartre. Puja fins a la Plaça del Tertre, on els pintors dibuixen al moment, i acaba a la Basílica del Sacré-Cœur: des dels seus esglaons es veu tota la ciutat i, amb la llum de la tarda, és, sens dubte, la imatge que em vaig emportar de París.

6. Menjar a París sense arruïnar-te

Hi ha moltes maneres de menjar a París, i et deixo les dues que a mi em van funcionar. La primera, el Bouillon Chartier Grands Boulevards: un bistrot històric amb estovalles de paper, cambrers amb davantal i cuina francesa clàssica (sopes, œufs mayonnaise, el clàssic boeuf bourguignon, ànec…) a preus que no espanten. És bulliciós, és històric i, de debò, és de les millors menjades per poc diners de la ciutat.

I per al capítol dolç, La Crème de Paris: crêpes i gofres dolços que et resolen qualsevol capritx amb estil. Sí, és una cadena, però de les bones, amb locals cèntrics i racions que justifiquen el passeig.

I com que París també és menjar, aquí tens la guia d’on menjar a París per zones amb la resta de la ruta gastronòmica.

7. Més consells per viatjar a París

Per acabar, et deixo una llista ràpida de coses que m’hauria agradat saber abans d’arribar:

• Reserva la Torre Eiffel i el Louvre amb antelació. A París, les cues també són un monument.
• El cotxe, millor aparcat. París es fa a peu i en metro; anar pel centre en cotxe és més estrès que no pas res.
• Calçat còmode. Els dies són llargs i la ciutat es camina de dalt a baix.
• Descarrega’t un mapa offline amb tots els llocs marcats abans de sortir: jo anava afegint la ruta de cada dia a Trively, del Trocadéro a Montmartre, i no em vaig perdre res; ni tan sols a Montmartre, el barri que més em va costar.
• Deixa espai per improvisar. Per molt que planifiquis, París et reservarà una sorpresa (la meva va ser el Palais Garnier).

Hi has estat, a París? Què et va deixar sense paraules? Explica-m’ho als comentaris i entre tots farem aquesta guia de viatge a París encara millor. Bon viatge!